Que Mariano Rajoy ens menteixi no és notícia. Ho fa des de fa anys: és el líder de l'oposició que va recollir firmes contra la pujada de l'IVA al 19% i que després va elevar l'IVA al 21%. És també el polític que va votar en contra de la jubilació als 67 anys i que ara planeja que ens jubilem als 70. És el president que va negar que pujarien els impostos en la seva presa de possessió i que després els va apujar en el seu primer Consell de Ministres. La novetat és que ja no es molesta ni tan sols a buscar excuses. És fals que «l'herència rebuda» sigui la raó que justifiqui els seus anteriors incompliments.
Crear un nou impost mediambiental és apujar els impostos. Augmentar els impostos especials, de l'alcohol i del tabac, és apujar els impostos. Mantenir la pujada de l'IRPF el 2014, aquell «recàrrec temporal de solidaritat» que només hi seria dos anys, és apujar els impostos. Apujar l'impost de societats eliminant-ne algunes deduccions és, per descomptat, apujar els impostos.
El pitjor, el més nefast de la política de comunicació del Govern, és que, en el fons, divendres hi havia alguna bona notícia per vendre: no feia falta mentir aquesta setmana. Que la Unió Europea concedeixi una pròrroga de dos anys a Espanya per reduir el dèficit és una excel·lent novetat, un èxit del Govern que evitarà retallades més dures i, potser -sent optimistes-, el principi del final de la suïcida política de l'austeritat a Europa. ¿Per què s'havia de mentir llavors? ¿Per inèrcia?
No hay comentarios:
Publicar un comentario