jueves, 31 de julio de 2014

Ni todos son como él, ni todos son como tú



Me dirijo a ti.

Sé que suficiente tienes con lo que tienes. El colegio, el trabajo, lo caro que es comprar, lo duro que es mantener lo que habías conseguido a costa de endeudarte con el banco. Seguramente, a tu alrededor tienes gente que ha caído con esta crisis, que ha perdido su empleo, que se encuentra mal. Seguramente miras la televisión pensando que esto tenía que pasar, que viajábamos en un Crucero, en un Costa Concordia cualquiera y que, en el fondo, cuando vinieron mal dadas pasó lo de siempre. Que los capitanes huyeron del barco dejando a su suerte a la ciudadanía, sin botes salvavidas para todos. Ellos sobreviven de lo que tú pagaste, de la confianza que les diste. Tal vez llegaste a la orilla. Mira atrás, otros han muerto                                          .

Si eres catalán, te hayan convencido de que el problema es el derroche de los españoles, que tratan mal a tu gente y no respetan tu cultura. Tal vez, si eres de cualquier lugar de España, te hayan convencido de que los catalanes son unos insolidarios y egoístas. Da lo mismo                                                                      


Tus odios o tus prejuicios, como los míos, pueden tener que ver con nuestra educación, con nuestra experiencia personal o con nuestras tradiciones familiares. Igual hasta el fútbol también determina parte de nuestros pensamientos, no lo sé. Igual eres católico y rechazas a la izquierda en general porque es poco respetuosa con tus sentimientos. Y seguramente tengas razón, porque en el fondo piensas como ellos: que tu iglesia no debe de mantener determinados privilegios                                       


La derecha no te aporta soluciones y te priva de derechos. Te han mentido y lo sabes. Los del PSOE navegan sin rumbo. Se saben cómplices de lo que ha ocurrido y les cuesta mirar a la cara de la gente. Hay otras opciones pero salen poco en los medios. A los que están más a la izquierda les ves todo el día peleándose y, a veces, defendiendo posturas que consideras radicales, que te asustan un poco. Pero no hay nada más radical que esta crisis, eso tenlo en cuenta. Por el centro, aparece un "no sé qué" y un "qué se yo". Tal vez puedan recoger tu desencanto con los grandes partidos, crees a veces. Pero, cuando curioseas un poco, encuentras exactamente lo mismo que ya tienes                                                      .

Yo no quiero confrontar tus ideas. No vengo a convencerte de nada. Te dicen que los sindicatos solo tratan de mantener sus privilegios y aprovecharse de esto y tú así lo crees, porque habrás conocido a algún delegado sindical con más cara que espalda. Pero, solo un matiz. Ni todos son como él, ni todos son como tú                    


Si has decidido ignorar la política, si crees que todo es lo mismo, si piensas abstenerse en el primer proceso electoral que venga, o votar otro cambio hacia lo mismo de nuevo, yo solo quiero que tengas en cuenta que lo que estás perdiendo ahora, te costará mucho recuperarlo. No esperes demasiado tiempo hasta darte cuenta de que es importante            .


Igual algunos términos de los que uso te suenan antiguos. Igual te parece místico hablar de conciencia de clase, de lucha obrera y cosas así. No los uses. No hace falta ningún carnet. No es necesario ponerse detrás de unas siglas. Debemos intentar que esto sea lo menos injusto posible, para que, quienes han creado esta estafa, que no es más que una gripe de invierno dentro de un sistema enfermo, paguen las consecuencias. Que por muchas mentiras que nos cuenten, no nos van a doblegar. Porque compartimos algo: creemos en la gente a la que queremos y queremos para ella justicia e igualdad. Y, por eso mismo, debemos de ser conscientes que eso es lo que necesitan todos, aunque no les conozcamos. Solidaridad, no caridad                   


Solo una cosa más. Conozco gente dispuesta a cambiar esto, dispuesta a pelear por ti y por todos. Y sí, muchos son políticos. Lucharán contra el silencio de los telediarios, contra una Ley Electoral injusta y contra sus propias discusiones internas, pero tenemos que tener una cosa bien clara; Tenemos  que ser muchos y hacerlo juntos.
Pues eso, si ya te has acabado el café, piensa sobre todo esto. Compártelo con quien quieras y busca alternativas que defiendan tus intereses y tu dignidad

domingo, 4 de mayo de 2014

el 25 de maig a les eleccions Europees, informa't de les alternatives i defensa els teus drets i la teva dignitat.


Mirant enrere, si revises les dades de totes les eleccions generals a Espanya, l'abstenció no ha baixat del 20% ni ha pujat el 32%. Això vol dir que sempre, més de dues terceres parts dels votants censats han anat a votar

Però saps quan s'ha anat a votar més massivament? Quan hi havia necessitat de canvi.


1. El 1977. Hi va haver només un 21% d'abstencions, tot i que els espanyols estaven poc acostumats a votar, acabats de sortir d'una dictadura. Per què? Les ànsies de canvi, potser? La necessitat de validar la nova democràcia? Les ganes de ser ells mateixos els qui decidissin el seu futur? Segurament. Les següents eleccions de 1979, obligades després de ratificar la Constitució, van tornar a donar a UCD com a guanyador. Sembla que la gent ja donava les coses per aconseguides, perquè l'abstenció (la gent del "tant me fa") va pujar al 31% de cop, fins que va passar una de grossa.

2. El 1982 es va registrar la menor abstenció de la història. El 80% dels espanyols van sortir a votar massivament. Només el 20% es va abstenir. De nou amb les ànsies de canvi. Adolfo Suárez havia dimitit. Acabàvem de tenir el famós 23-F. La democràcia havia subsistit, mantinguda amb escuradents i calia revalidar-la, no fos cas que a algú se li ocorregués treure'ns. Sens dubte, un moment històric que, també va significar un canvi. D'UCD passem el PSOE de Felipe González.

3. L'abstenció va tornar a fluctuar entorn del 30% fins a un altre mínim: el 1996. Baixar fins al 22,6%. Curiosament amb un altre canvi: els votants van escollir el PP després d'una sèrie d'escàndols del PSOE. I aquí es va quedar fins que se li va ocórrer ficar-se en la guerra d'Iraq.
4. El 2004, després d'haver passat per un altre despuntament superior al 31% de no-vots al "tant me fa", l'abstenció va tornar a baixar fins al 24% a favor del canvi. El canvi relatiu

Com queda palès , la lectura que es fa en la societat i la política espanyoles del no - vot o abstenció no és de rebel·lia contra el sistema . És més aviat de continuisme. 

Les eleccions en què hi ha abstenció , mantenen el status quo aconseguit en les anteriors . Les eleccions en què hi ha alta participació generen canvis . 

Si pretens queixar amb la teva abstenció , et recomano que consideris una millor manera de fer-ho , perquè si no , te tomaran por el pito del sereno . A Espanya , l'abstenció no significa que estiguis en contra del sistema . A Espanya tu no - vot es prendrà com un vot a la majoria . Un " tant me fa el que surti”. Si realment t'és igual el que surti , perfecte . Si et dóna igual que pugi l'atur, la gasolina , les hipoteques , la delinqüència ... En fi , ets lliure de no votar . Però si estàs fart o d'aquest “tinglado” , no tens més remei que anar a votar si vols si vols que, se t'escolti. Si no, “tu abstenció se la van a passar por el forro” i els nostres drets i la nostre dignitat, també .

Et pots queixar tot el que vulguis, tenim llibertat d'expressió, però si no surts a votar el 25 de maig a la Eleccions Europees, les coses no canviaran. Veient que abstenir no és una opció, trencar la teva papereta tampoc i deixar el sobre buit menys encara ... què fem? 

Informat i tria la opció que et sembli millor a tu. La ciutadania tendeix a pensar que si no votem PP cal votar PSOE, perquè PP i PSOE ens conviden a pensar així. Però això no és cert.
Hi ha altres partits. I si tenen idees bones? Vas a permetre que es perdin aquestes idees per seguir la mateixa tendència de sempre? I si volen canviar aquest sistema electoral per un millor? No seria això digne de ser votat? i si defensen els nostres drets i la nostre dignitat? No seria això digne de ser votat?


Doncs apa. Si ja t'has acabat el cafè, pensa sobretot això. Comparteix-ho amb qui vulguis. Busca alternatives. Però sobretot, el 25 de maig a les eleccions Europees, informa't de les alternatives i defensa els teus drets i la teva dignitat.

Ernesturtasun.cat
#dretsidignitat
@ernesturtasun

sábado, 5 de abril de 2014

El teu dret és bàsic


La pobresa a Catalunya ha assolit nivells difícilment sostenibles. La taxa de pobresa passa del 21.6% al 33%

Les persones treballadores són cada cop més vulnerables i es troben més a prop del risc d’exclusió social i de pobresa, ja que les seves condicions laborals i els seus salaris tampoc són garantia d’ingressos suficients

Creix la desigualtat: el 20% més ric acumula 5.3 vegades més renda que el 20% més pobre.

En el darrers 2 anys s’ha produït un 35% d’increment de les famílies afectades per impagaments de subministraments elèctrics dels habitatges.

Els nostres drets no són el seu negoci. Els preus que paguem per l’electricitat o internet són dels més cars d’Europa. Som el tercer país de Europa amb l’electricitat mes cara amb un increment del preu de la tarifa que ha pujat un 80% des de el 2004, fet que fa que un 15% de llars no poden escalfar casa seva. Unes quantes i grans empreses fan immensos beneficis a costa de famílies, autònoms i petits empresaris.

Davant d’això CiU amb el suport d’ERC aprova un Decret de pobresa Energètica que lluny de donar solucions als problemes  ajorna el deute de las famílies que no poden pagar fins després del hivern, fent “l’efecte bola de neu” i condemnant a las famílies a una pobresa crònica, perquè mai podran pagar el deute.

Tothom ha de tenir garantides les necessitats bàsiques per a una vida digna. L’aigua, la llum, el gas, el transport, són necessaris per viure. Tallar-ne el subministrament a persones amb dificultats és injust i inhumà. Primer son les persones i hem de garantir els drets basics. Hem de garantir un mínim vital de llum i calefacció a les persones vulnerables. Hem de municipalitzar la xarxa elèctrica, tot garantint el control públic, modificant el mercat elèctric per acabar amb els beneficis a les elèctriques.

Hem de fomentar les energies renovables. El PP amb la llei del sector elèctric les perjudica impedint alternatives com l’autoconsum, promovent un model depenent del petroli i l’energia nuclear.

http://www.elteudretesbasic.cat/