La pobresa a Catalunya ha assolit nivells
difícilment sostenibles. La taxa de pobresa passa del 21.6% al 33%
Les persones treballadores són cada cop més vulnerables i es troben
més a prop del risc d’exclusió social i de pobresa, ja que les seves condicions
laborals i els seus salaris tampoc són garantia d’ingressos suficients
Creix la desigualtat: el 20% més
ric acumula 5.3 vegades més renda que el 20% més pobre.
En el darrers 2 anys s’ha produït un 35% d’increment
de les famílies afectades per impagaments de subministraments elèctrics
dels habitatges.
Els nostres drets no són el seu negoci. Els preus que paguem per l’electricitat o
internet són dels més cars d’Europa. Som
el tercer país de Europa amb l’electricitat mes cara amb un increment del
preu de la tarifa que ha pujat un 80% des de el 2004, fet que fa que un 15% de
llars no poden escalfar casa seva. Unes quantes i grans empreses fan immensos
beneficis a costa de famílies, autònoms i petits empresaris.
Davant
d’això CiU amb el suport d’ERC aprova un Decret de pobresa Energètica que lluny
de donar solucions als problemes ajorna
el deute de las famílies que no poden pagar fins després del hivern, fent “l’efecte
bola de neu” i condemnant a las famílies a una pobresa crònica, perquè mai
podran pagar el deute.
Tothom ha de tenir
garantides les necessitats bàsiques per a una vida
digna. L’aigua, la llum, el gas, el transport, són necessaris per viure.
Tallar-ne el subministrament a persones amb dificultats és injust i inhumà. Primer son les persones i hem de garantir
els drets basics. Hem de garantir un mínim vital de llum i calefacció a les
persones vulnerables. Hem de municipalitzar la xarxa elèctrica, tot garantint
el control públic, modificant el mercat elèctric per acabar amb els beneficis a
les elèctriques.
Hem
de fomentar les energies renovables. El PP amb la llei del sector elèctric les
perjudica impedint alternatives com l’autoconsum, promovent un model depenent
del petroli i l’energia nuclear.
