Un grup de "ploramiques"

Avui he tornat a llegir en un paper penjat a la paret d'un edifici de la nostra ciutat com des de l'anonimat un partit polític continua fent "oposició a la numantina", utilitzant un tema tan sensible i que ens toca a tots, com és el tancament de les urgències del Cap del Pla, amb només  una intenció, generar una bogeria anti-tot. 

 

Aquest grup de "ploramiques davant el mur de les lamentacions", que no té projecte, que actua des de l'anonimat, sense signar les seves accions, aquest grup que continua adormit, hauria de deixar de fer declaracions "pomposes" i buides, deixar de pujar a la muntanya a cuidar cabres amb aquesta actitud "A l'oposició!" i traçar ponts d'unió entre les forces d'esquerres. Això és el que els seus votants li demanen, els seus militants li requereixen i la ciutadania en general necessita.  

"¿Pensen despertar algun dia o continuen esperant que un príncep blau vingui i desperti a la bella dorment amb un petó d'amor?".

Deixin de confondre als ciutadans de la nostra ciutat, no s'amaguin darrere de cap pancarta i treballin fent una oposició constructiva i sumant esforços. Els ciutadans en general de la nostre ciutat és el que necessitem en uns moments com aquests, on moltes famílies ho estan passant realment malament.

Tancament d’urgèncias a l’ambulatori del Pla a partir de dilluns que ve

Retallades en tots els àmbits (educació, sanitat, transferències als ajuntaments, universitats,...) que han acabat afectant a Sant Feliu: el tancament d'urgències a l'ambulatori del Pla a partir de dilluns que ve.

En el ple del mes de juny, es va aprovar una moció en què es demanava el manteniment a Sant Feliu de tres elements claus del servei sanitari a la nostra ciutat: urgències, especialistes i inversions. En un primer moment, el Servei Català de la Salut va anunciar el manteniment de totes tres. Així, el 4 de setembre es van reobrir les urgències nocturnes, quan havien estat tancades en desenes d'ambulatoris a tot el país.

  

Si les retallades en sanitat afectessin només a la supressió d'urgències en ambulatoris i el seu reforç en hospitals i en mitjans com ambulàncies, es podria parlar d'un ajustament en la despesa sanitària deguda a una caiguda en els ingressos de les administracions públiques. Això és el que tenia previst el govern tripartit d'esquerres i el que, per exemple, es va fer a Molins de Rei fa dos anys. Em temo, però, que aquesta no és la realitat que vivim. L'actual Govern de la Generalitat té un model de prestació de serveis públics que passa per afavorir el que ells anomenen "la iniciativa social" i que no és més que l'afavoriment a les patronals dels sectors sanitari i educatiu mitjançant concerts econòmics que els garanteixen la seva sostenibilitat i viabilitat, complementat amb un sector públic subsidiari i molt més proper a la caritat que a la justícia social: és el liberalisme econòmic de sempre, enfrontat ideològicament a la socialdemocràcia que fins i tot Jordi Pujol defensava com a garantia de la cohesió social del nostre país. Però malauradament (qui ho hauria de dir...), ni Duran Lleida ni Artur Mas no han après el bo i millor del president Pujol: i així ens va...

"¡A la oposición!"

En la edición del Diario de Sant Feliu del mes de octubre en la sección de opinión el Sr. X.A. hace una pregunta a la direccion de su partido, el PSC. ¿Alguien está despierto?” 

En el Pleno Municipal del mes de septiembre el Regidor Sr. J.G. manifestó su “indignación” ante lo que el entendía como una falta de respeto del Sr. Alcalde hacia los regidores del partido del cual este Regidor forma parte.

Hace tiempo que no veo un pleno tan correcto en las formas y en el contenido como el que presencie el jueves pasado y todavía estoy perplejo de las manifestaciones de este Regidor. Cuando el Sr. A.V. dirigía el pleno, eso sí que era una falta de respeto constante hacia los regidores de la oposición.

En politica, “La indignación se queda en casa”, dice el Sr. X.A. en su artículo de opinión. “Existe una locura anti-todo que tiene como excusa que son ellos los que no quieren”, continua diciendo. El Sr. X.A. reprocha a su partido, el PSC, no ser los primeros en hacer propuestas, el hacer una oposición con actitud “numantina” y en haberse transformado en un grupo de “llorones ante el muro de las lamentaciones”

El PSC no sólo está  “dormido” está “roto” y con declaraciones “pomposas” y vacías, subiéndose al monte a cuidar cabras y con esa actitud “¡A la oposición!” no se trazaran puentes de unión, sino que  se deja la puerta abierta para que la derecha siga en su línea ascendente.

“¿Alguien está despierto”?