domingo, 26 de mayo de 2013

Los clubes de fútbol deben 752 millones de euros a Hacienda

Los equipos de Primera División acumulan la mayoría de la deuda, casi 500 millones
 
La deuda acumulada de los clubes de fútbol profesionales con la Agencia Tributaria, a fecha de 1 de enero de 2012, asciende a 752 millones de euros. Los de Primera División deben 490 millones de euros, los de Segunda División A 184 y los equipos a los que se califica como de "no quinielas" tienen una deuda de 78 millones de euros con el fisco.
Esos datos de lo que deben los equipos han sido facilitados por el Gobierno en respuesta a una pregunta realizada por la diputada de IU Caridad García. Gaspar Llamazares ya preguntó por este mismo asunto en 2008 y la respuesta del anterior Ejecutivo fue que los clubes adeudaban 607 millones de euros a la Agencia Tributaria. Por tanto, en tan solo cuatro años la deuda ha aumentado en casi 150 millones de euros.
IU considera la situación "un verdadero escándalo" en un momento en el que "muchísimas familias están en situaciones muy críticas". "¿Por qué los gobiernos, este o los anteriores, no toman cartas en el asunto?", la autora de la pregunta, Caridad García, cree que "deben tener miedo a unos agentes sociales, los clubes de futbol, que mueven a más gente, desgraciadamente, que los verdaderos agentes sociales de los trabajadores".
La UEFA ha creado el 'Fair Play financiero' para controlar los gastos excesivos en los cubes europeos, que entrará en vigor en la temporada 2014-2015. La Liga de fútbol profesional se ha adelantado con una medida similar y aprobada.
 
http://www.cadenaser.com/espana/articulo/clubes-futbol-deben-752-millones-euros-hacienda/csrcsrpor/20120313csrcsrnac_5/Tes

Y pese a todo....

El Barça hace oficial el fichaje de Neymar por cinco temporadas y pagará entre 40 y 50 millones de euros por el delantero brasileño del Santos

¿No creeis que deberiamos hacer alguan reflexion al respecto?.

lunes, 20 de mayo de 2013

DOS ANYS FENT REVIURE A SANT FELIU, AMB UN MODEL POLÍTIC CLAR.


Quan mes necessitat hi ha de respostes clares, el govern de la nostra ciutat ha optat per un model, basat en una actitud, bàsica, fonamental, el diàleg.

Diàleg per construir, entre tots i totes un sentiment de creació de comunitat, diàleg per fer front a totes les injustícies que ens estan imposant, a totes les retallades que estem patint. I aquesta lluita, aquest fer front, l’hem de fer amb un valor, el de la lluita per la igualtat d'oportunitats.
Per evitar la fractura social a la nostra ciutat, i buscar aquesta igualtat d’oportunitats, els nostres representants estan lluitant contra l'atur per crear ocupació en la nostra ciutat, estan fent que qualsevol ciutadà de la nostra ciutat pugui portar els seu fill a l’escola bressol y que el preu no sigui una barrera per no poder-lo fer, estant fent que l’esport, la cultura i l’educació estiguin a l’abast de tothom, estan fent que la qualitat del espai públic millori amb el seguiment i d’unificació de les concessionàries de neteja viaria, tot això amb diàleg però també:
Amb decisions politiques que facin que les empreses que treballin per la nostra ciutat tinguin l’obligació de fer ús de la bossa de treball de Sant Feliu de Llobregat, amb l’objectiu de donar feina als ciutadans del nostre municipi.
Amb decisions politiques i criteris de transparència que han fet que, Mercadona per poder obrir un nou supermercat a la nostre ciutat hagi de haver contractat a una vintena de ciutadans de Sant Feliu, tan per el nou centre que aquesta cadena ha obert a la nostra ciutat, com per el centre Logistic Mercadona a Abrera.
Amb decisions politiques per contractar a 29 persones aturades a través d'un nou Pla Local de Suport a les Polítiques Socials perquè facin diferents tasques de personal d'oficis (jardiners, pintors, manobres) i d'auxiliars administratius.
Amb decisions politiques decidint conjuntament amb els paradistes del mercat municipal, mantenir-lo en la seva ubicació actual, treballant conjuntament, estant en converses amb els actuals paradistes per a la cerca de nous paradistes i per a la concreció del període transitori d’obres, que ara començarà desprès de anys de abandonament.
Amb politiques de col·laboració directa amb els programes de reutilització de llibres, directament amb els centres educatius (de primària i també de secundària), que ha permet una rebaixa més efectiva del cost i una millor atenció a les famílies amb risc d'exclusió social.
Amb politiques de impostos que ofereixen diverses facilitats a les persones i famílies amb dificultats econòmiques per fer efectiu el seu pagament i acollint-se a la possibilitat d'actualització dels valors cadastrals dels immobles per a l'any 2014, amb l'objectiu d'ajustar-los al 50% del valor del mercat, el que suposarà una  rebaixa de impostos en el futur.
Amb politiques que donen un nou pas endavant en l’àmbit de la convivència i el civisme, donant veu a la ciutadania perquè opini sobre aquests temes amb la voluntat de potenciar la implicació i participació de santfeliuencs i santfeliuenques amb l’objectiu de fomentar la cohesió social.
Amb politiques que faran que el proper curs, qualsevol infant pugui  accedir al servei municipal d’escoles bressol, amb quotes per accedir, variables, d’acord amb el nivell de renda de cada família per tal que el preu no sigui una barrera per a l’accés al servei.
Tot això i mes, amb politiques que posen primer a les persones i que estan basades amb un model definit i amb la màxima transparència i busquen una situació en què tots tinguem accés equitatiu a canals de participació i decisió, als mitjans de producció, a les decisions econòmiques, a la riquesa i a les possibilitats de desenvolupament.
Perquè les politiques que fan servir el diferents partits politics no son totes iguals, perquè no tots el politics son iguals i perquè la política ha de ser el mecanisme que posi en comú els interessos de tots nosaltres, buscant un objectiu comú, una mateixa línea de treball, la justícia social i la equitat entre les persones.

miércoles, 15 de mayo de 2013

Amnèsia del partit dels socialistes de Sant Feliu!


Acabo de rebre un butlletí del PSC que parla de dos anys de desgovern a Sant Feliu. Sense cap novetat, repeteixen una vegada i una altra uns arguments que no aguanten un anàlisi a fons i que mostren un greu problema de pèrdua de memòria o de "orejeras de burro", que no els permet veure el que passa al nostre voltant i culpen a l'actual equip de govern de totes les catàstrofes del món mundial. Si no canvien, la seva credibilitat pot acabar a l'alçada del betum: o és que no s'han adonat de per què van perdre les eleccions ara fa justament dos anys?

Dit tot això.

Senyors del partit del socialistes de Sant Feliu, la nova taxa de tinença d'animals de companyia no és cap invent. Els pot agradar més o menys, com a qualsevol persona, faltaria més, però no és un invent. És una taxa que s’aplica a molts municipis del nostre voltant, per cert, municipis on vostès tenen responsabilitat de govern.

Senyors del partit del socialistes de Sant Feliu, sobre el tema del servei de farmàcies de guàrdia nocturna de Sant Feliu, si no hi ha servei nocturn d’urgències, lògicament, ningú pot anar a buscar medicaments perquè no hi ha ningú que li faci la recepta. El servei d’urgències nocturn del CAP Falguera, es va tancar per una decisió política del govern de la Generalitat de Catalunya i els partits de la nostre ciutat vam sumar esforços per intentar restablir aquest servei. Per què ara no prenen nota i fan el mateix que altres vam fer en el seu moment? La ciutadania de Sant Feliu volem sumes, no restes, no volem baralles de pati d’escola.

Senyors del partit dels socialistes de Sant Feliu si algú ha pujat els impostos a aquesta ciutat de manera escandalosa, han estat vostès quan, per exemple, a l’última revisió de l’IBI l’any 2005, el van pujar com mai a la història; per cert, pujada que encara avui estem pagant malgrat que l’actual consistori no hagi aplicat la bonificació del 2%.

Senyors del partit dels socialistes de Sant Feliu, per primera vagada a la història de la nostra ciutat, hi haurà un servei públic, les escoles bressols, on les famílies pagarem en funció de la nostre renda. Això vol dir que els que guanyen molt, que hi ha a tot arreu, ja no pagaran el mateix que vostès o jo per portar els seus fills a l’escola bressol publica de Sant Feliu. Per primera vegada a la història de la nostra ciutat, ells, els que tenen més, tindran que pagar més. La veritat no sé quin inconvenient veuen en tot això, potser el mateix inconvenient que van veure quan en un Ple de l’Ajuntament es va presentar una moció per eliminar la plusvàlua que l’Ajuntament feia pagar a les famílies que eren desnonades, com si a sobre aquest desnonament fos una compra-venda, per cert, plusvàlua que quan vostès van governar la van cobrar. Doncs bé, vostès van votar en contra d’això.  Van votar en contra de que les famílies que són desnonades deixin de pagar aquesta plusvàlua i ara diuen que continuaran treballant de manera contundent garantint que les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els més vulnerables. Espero que d’una altra manera, així no

Si us plau, senyors del partit dels socialistes de Sant Feliu si amb aquesta demagògia, amb aquest populisme, amb aquesta falta de transparència, amb aquesta indefinició de model..., volen ser el partit que treballi perquè sortim d’aqueta crisis, si us plau, així no, millor continuïn amb la seva deriva i sort.

miércoles, 1 de mayo de 2013

Mariano Rajoy, ens menteix


Que Mariano Rajoy ens menteixi no és notícia. Ho fa des de fa anys: és el líder de l'oposició que va recollir firmes contra la pujada de l'IVA al 19% i que després va elevar l'IVA al 21%. És també el polític que va votar en contra de la jubilació als 67 anys i que ara planeja que ens jubilem als 70. És el president que va negar que pujarien els impostos en la seva presa de possessió i que després els va apujar en el seu primer Consell de Ministres. La novetat és que ja no es molesta ni tan sols a buscar excuses. És fals que «l'herència rebuda»  sigui la raó que justifiqui els seus anteriors incompliments.
 
Crear un nou impost mediambiental és apujar els impostos. Augmentar els impostos especials, de l'alcohol i del tabac, és apujar els impostos. Mantenir la pujada de l'IRPF el 2014, aquell «recàrrec temporal de solidaritat» que només hi seria dos anys, és apujar els impostos. Apujar l'impost de societats eliminant-ne algunes deduccions és, per descomptat, apujar els impostos.
 
El pitjor, el més nefast de la política de comunicació del Govern, és que, en el fons, divendres hi havia alguna bona notícia per vendre: no feia falta mentir aquesta setmana. Que la Unió Europea concedeixi una pròrroga de dos anys a Espanya per reduir el dèficit és una excel·lent novetat, un èxit del Govern que evitarà retallades més dures i, potser -sent optimistes-, el principi del final de la suïcida política de l'austeritat a Europa. ¿Per què s'havia de mentir llavors? ¿Per inèrcia?