Ple de Maig 2013

Educación Pública: de Tod@s y para Tod@s

 

El tener un nivel de ingles alto al terminar una carrera universitaria, es un tema que se tendría que haber puesto sobre la mesa antes, pero no menos importante, también, es poner sobre la mesa los recursos públicos para poder hacer esto. Creo que es igual o más importante que todas las clases sociales, que hasta ahora hemos podido acceder a tener una carrera universitaria, dentro de esta formación publica, gratuita y de calidad, este incluido este nivel de ingles, pero todo ello, y siendo igual o mas importante, teniendo en cuenta, que el acceso a esta educación esté garantizado dentro de una educación pública, gratuita de calidad y para todos, y no solo para las rentas altas que puedan pagar una educación privada, como pretenden.

La nueva reforma educativa, al poner sobre la mesa el tema del nivel de ingles no pretende, solo, que nuestros hijos tengan un buen nivel de un tercer idioma cuando terminen su carrera universitaria, noooo, pretenden que nuestros hijos no puedan ni acceder a la universidad, porque el precio para poder cursar estudios universitarios serán tan prohibitivos que solo las rentas altas se lo podan permitir, y con poner además sobre la mesa el tema del ingles, lo que buscan es un requisito mas, para que sumado al precio de la universidad, esté el precio de cursar estudios de este tercer idioma en una academia privada para que en definitiva nuestros hijos no puedan, como hemos podido nosotros, tener acceso a la universidad pública, de calidad, que es uno de nuestros pilares fundamentales, educación que se está desmantelando a favor de los más ricos que serán los únicos que podrán estudiar en el futuro. Este creo que es el fondo de la cuestión, quieren privatizar la escuela pública y que solo los que tienen pasta, puedan estudiar. Creo que entre esos, los que tienen pasta, ni mis hijos ni los de muchos están incluidos. Y que no se me mal interprete, tener un buen nivel de una tercera lengua al terminar una carrera universitaria es importantísimo, pero dotar de recursos públicos al sistema educativo para que todos podamos o puedan seguir teniendo garantizado el acceso a esa educación pública, en igualdad de condiciones, es igual o mas importante.

Dicho esto y sobre la escuela oficial de idiomas, Sant Feliu, como capital de comarca, tendría que haber reivindicado mas, ese protagonismo, porque me consta que todos los gobiernos que han pasado por nuestro Ayuntamiento, en mayor o menor medida, lo han hecho, pese a que esta competencia, la de decidir qué ciudad tiene o no escuela oficial de idiomas, es la Generalitat, y con esto no quiero excusar a nadie. La escuela oficial de idiomas, no solo se ha de pedir, sino que además tiene que haber voluntad política y económica, por parte de la Generalitat, para hacerlo y por lo menos la segunda voluntad, no la hay.

 

Pero sobre este tema creo que hay aun más. Los problemas de la escuela oficial de idiomas, que sí, hay que reivindicar el tenerla en nuestra ciudad, creo que, como decía son otros. Por ejemplo, hasta ahora para poder acceder a esta escuela una vez terminada la formación reglada, se necesitaba el pasar dos años por una academia PRIVADA para poder acceder. Esto creo que es un problema ya que de alguna manera se impide el acceso a las rentas que no puedan pagar esta academia privada. Esto es como tener un coche en la puerta de casa pero no tener gasolina para circular. Tengo escuela oficial de idiomas en mi ciudad pero no puedo acceder porque tengo que pasar por una academia privada que no puedo pagar. Insisto debemos reivindicar poder tenerla en nuestra ciudad, pero también debemos reivindicar poder acceder a ella a través de una escuela pública, gratuita y de calidad.

En nuestra ciudad esto se ha reconducido y os invito a que leáis el ultimo Butlleti de Maig, http://www.santfeliu.org/butlleti/448/pagina11.html donde la escuela de adultos, ofrecerá un curso de ingles gratuito con nivel de grado, que una vez terminado y previo examen te dará la opción de acceder a la escuela oficial de idiomas sin pasar por una academia privada

Creo que avanzamos en tener la gasolina del coche para cuando ese coche llegue a Sant Feliu, para así, poderlo usar como un servicio público, gratuito y de calidad, porque eso es lo que tenemos que reivindicar una enseñanza donde todos podamos acceder y donde todos tengamos las mismas oportunidades y no permitir el desmantelamiento de este sistema educativo, desmantelamiento, que lo único que pretende es que los hijos e hijas de los que más tienen sean los que puedan ir a la universidad mientras nuestros hijos se les niega su futuro.

Avancem en igualtat

“La caridad es humillante porque se ejerce verticalmente y desde arriba; la solidaridad es horizontal e implica respeto mutuo”.
(Eduardo Galeano).

Un dels principals problemes de la societat en la què vivim és la desigualtat cada dia mes gran, entre les persones. Aquesta situació fa que, els que més tenen, tinguin encara més i els que tenim menys, siguem cada dia més pobres, provocant que no puguem accedir a serveis públics, equipaments públics, en igualtat de condicions, per una simple raó, el preu. Ells ho poden pagar i nosaltres, no.

Les polítiques que duen a terme els nostres governants, sí que tenen i molt, una relació directa amb fer que aquestes desigualtats siguin cada dia més grans, com estan fent els governs d'Espanya i Catalunya,( PP i CiU),  o pel contrari fer, com han fet tots els partits polítics de la nostra ciutat, menys el PSC que hi va votar en contra,  crear un mecanisme que farà que els de baix, tinguem accés als serveis públics d'una manera més justa.

Per què?  Perquè el preu per poder accedir a un equipament públic per a qualsevol treballador, família, no ha de ser un impediment perquè pugui portar els seus fills, en aquest cas a la escola bressol, però en el futur, també, a l'escola de musica, equipaments esportius, etc ..

Com? En comptes d'un preu únic (160€ el curs 2012-13) corregit amb ajudes atorgades pels Serveis Socials municipals, el curs vinent hi haurà set preus diferents segons els ingressos familiars (de 32 a 195€), sense necessitat de passar prèviament pels Serveis Socials. Avancem en normalitat: ningú haurà d'anar als serveis socials només per dir que no pot pagar les quotes. Els serveis socials estan per acompanyar i orientar persones o famílies que necessiten sortir d'una situació complicada, no per justificar ingressos insuficients de ningú.

Per al PSC de Sant Feliu, aquest partit que diu que treballa de forma contundent per garantir que les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els més vulnerables, vota en contra d'aquesta mesura, argumentant que les famílies que superin 2.612 € i 2.242 € respectivament tindran un increment, en la quota anual, però no diuen que gràcies a aquest mecanisme equitatiu, solidari i de justícia social, una família que ingressi 1.000 ara sí que podrà portar el seu fill a la escola bressol i abans no podia, això no ho expliquen.

El PSC enllà on té la Responsabilitat de govern aplica Polítiques Socials, iguals a les que s'han aprovat en l'últim Ple Municipal, però a Sant Feliu vota en contra. A la deriva del PSC cap al populisme, cap a la demagògia, cap a la arrogància, cap a una oposició negativa i gens constructiva, cap a un NO per bandera, se li suma el votar en contra de politiques que ells mateixos, el PSC impulsa en altres municipis , se li suma el anomenar a CiU "la dreta nacionalista", malgrat que van governar amb ells, set anys.

Senyors del PSC de Sant Feliu, com els he dit en alguna ocasió, continuïn cap a la seva deriva i sort però els ciutadans de Sant fFliu no mereixem ni un PSC així, ni la seva oposició, incapaç de donar alternatives als i les ciutadanes de la nostra ciutat.

 

 

Los clubes de fútbol deben 752 millones de euros a Hacienda

Los equipos de Primera División acumulan la mayoría de la deuda, casi 500 millones

 

La deuda acumulada de los clubes de fútbol profesionales con la Agencia Tributaria, a fecha de 1 de enero de 2012, asciende a 752 millones de euros. Los de Primera División deben 490 millones de euros, los de Segunda División A 184 y los equipos a los que se califica como de "no quinielas" tienen una deuda de 78 millones de euros con el fisco.

Esos datos de lo que deben los equipos han sido facilitados por el Gobierno en respuesta a una pregunta realizada por la diputada de IU Caridad García. Gaspar Llamazares ya preguntó por este mismo asunto en 2008 y la respuesta del anterior Ejecutivo fue que los clubes adeudaban 607 millones de euros a la Agencia Tributaria. Por tanto, en tan solo cuatro años la deuda ha aumentado en casi 150 millones de euros.

IU considera la situación "un verdadero escándalo" en un momento en el que "muchísimas familias están en situaciones muy críticas". "¿Por qué los gobiernos, este o los anteriores, no toman cartas en el asunto?", la autora de la pregunta, Caridad García, cree que "deben tener miedo a unos agentes sociales, los clubes de futbol, que mueven a más gente, desgraciadamente, que los verdaderos agentes sociales de los trabajadores".

La UEFA ha creado el 'Fair Play financiero' para controlar los gastos excesivos en los cubes europeos, que entrará en vigor en la temporada 2014-2015. La Liga de fútbol profesional se ha adelantado con una medida similar y aprobada.

 

http://www.cadenaser.com/espana/articulo/clubes-futbol-deben-752-millones-euros-hacienda/csrcsrpor/20120313csrcsrnac_5/Tes

Y pese a todo....

El Barça hace oficial el fichaje de Neymar por cinco temporadas y pagará entre 40 y 50 millones de euros por el delantero brasileño del Santos

¿No creeis que deberiamos hacer alguan reflexion al respecto?.

DOS ANYS FENT REVIURE A SANT FELIU, AMB UN MODEL POLÍTIC CLAR.

Quan mes necessitat hi ha de respostes clares, el govern de la nostra ciutat ha optat per un model, basat en una actitud, bàsica, fonamental, el diàleg.

Diàleg per construir, entre tots i totes un sentiment de creació de comunitat, diàleg per fer front a totes les injustícies que ens estan imposant, a totes les retallades que estem patint. I aquesta lluita, aquest fer front, l’hem de fer amb un valor, el de la lluita per la igualtat d'oportunitats.

Per evitar la fractura social a la nostra ciutat, i buscar aquesta igualtat d’oportunitats, els nostres representants estan lluitant contra l'atur per crear ocupació en la nostra ciutat, estan fent que qualsevol ciutadà de la nostra ciutat pugui portar els seu fill a l’escola bressol y que el preu no sigui una barrera per no poder-lo fer, estant fent que l’esport, la cultura i l’educació estiguin a l’abast de tothom, estan fent que la qualitat del espai públic millori amb el seguiment i d’unificació de les concessionàries de neteja viaria, tot això amb diàleg però també:

Amb decisions politiques que facin que les empreses que treballin per la nostra ciutat tinguin l’obligació de fer ús de la bossa de treball de Sant Feliu de Llobregat, amb l’objectiu de donar feina als ciutadans del nostre municipi.

Amb decisions politiques i criteris de transparència que han fet que, Mercadona per poder obrir un nou supermercat a la nostre ciutat hagi de haver contractat a una vintena de ciutadans de Sant Feliu, tan per el nou centre que aquesta cadena ha obert a la nostra ciutat, com per el centre Logistic Mercadona a Abrera.

Amb decisions politiques per contractar a 29 persones aturades a través d'un nou Pla Local de Suport a les Polítiques Socials perquè facin diferents tasques de personal d'oficis (jardiners, pintors, manobres) i d'auxiliars administratius.

Amb decisions politiques decidint conjuntament amb els paradistes del mercat municipal, mantenir-lo en la seva ubicació actual, treballant conjuntament, estant en converses amb els actuals paradistes per a la cerca de nous paradistes i per a la concreció del període transitori d’obres, que ara començarà desprès de anys de abandonament.

Amb politiques de col·laboració directa amb els programes de reutilització de llibres, directament amb els centres educatius (de primària i també de secundària), que ha permet una rebaixa més efectiva del cost i una millor atenció a les famílies amb risc d'exclusió social.

Amb politiques de impostos que ofereixen diverses facilitats a les persones i famílies amb dificultats econòmiques per fer efectiu el seu pagament i acollint-se a la possibilitat d'actualització dels valors cadastrals dels immobles per a l'any 2014, amb l'objectiu d'ajustar-los al 50% del valor del mercat, el que suposarà una  rebaixa de impostos en el futur.

Amb politiques que donen un nou pas endavant en l’àmbit de la convivència i el civisme, donant veu a la ciutadania perquè opini sobre aquests temes amb la voluntat de potenciar la implicació i participació de santfeliuencs i santfeliuenques amb l’objectiu de fomentar la cohesió social.

Amb politiques que faran que el proper curs, qualsevol infant pugui  accedir al servei municipal d’escoles bressol, amb quotes per accedir, variables, d’acord amb el nivell de renda de cada família per tal que el preu no sigui una barrera per a l’accés al servei.

Tot això i mes, amb politiques que posen primer a les persones i que estan basades amb un model definit i amb la màxima transparència i busquen una situació en què tots tinguem accés equitatiu a canals de participació i decisió, als mitjans de producció, a les decisions econòmiques, a la riquesa i a les possibilitats de desenvolupament.

Perquè les politiques que fan servir el diferents partits politics no son totes iguals, perquè no tots el politics son iguals i perquè la política ha de ser el mecanisme que posi en comú els interessos de tots nosaltres, buscant un objectiu comú, una mateixa línea de treball, la justícia social i la equitat entre les persones.

Amnèsia del partit dels socialistes de Sant Feliu!

Acabo de rebre un butlletí del PSC que parla de dos anys de desgovern a Sant Feliu. Sense cap novetat, repeteixen una vegada i una altra uns arguments que no aguanten un anàlisi a fons i que mostren un greu problema de pèrdua de memòria o de "orejeras de burro", que no els permet veure el que passa al nostre voltant i culpen a l'actual equip de govern de totes les catàstrofes del món mundial. Si no canvien, la seva credibilitat pot acabar a l'alçada del betum: o és que no s'han adonat de per què van perdre les eleccions ara fa justament dos anys?

Dit tot això.

Senyors del partit del socialistes de Sant Feliu, la nova taxa de tinença d'animals de companyia no és cap invent. Els pot agradar més o menys, com a qualsevol persona, faltaria més, però no és un invent. És una taxa que s’aplica a molts municipis del nostre voltant, per cert, municipis on vostès tenen responsabilitat de govern.

Senyors del partit del socialistes de Sant Feliu, sobre el tema del servei de farmàcies de guàrdia nocturna de Sant Feliu, si no hi ha servei nocturn d’urgències, lògicament, ningú pot anar a buscar medicaments perquè no hi ha ningú que li faci la recepta. El servei d’urgències nocturn del CAP Falguera, es va tancar per una decisió política del govern de la Generalitat de Catalunya i els partits de la nostre ciutat vam sumar esforços per intentar restablir aquest servei. Per què ara no prenen nota i fan el mateix que altres vam fer en el seu moment? La ciutadania de Sant Feliu volem sumes, no restes, no volem baralles de pati d’escola.

Senyors del partit dels socialistes de Sant Feliu si algú ha pujat els impostos a aquesta ciutat de manera escandalosa, han estat vostès quan, per exemple, a l’última revisió de l’IBI l’any 2005, el van pujar com mai a la història; per cert, pujada que encara avui estem pagant malgrat que l’actual consistori no hagi aplicat la bonificació del 2%.

Senyors del partit dels socialistes de Sant Feliu, per primera vagada a la història de la nostra ciutat, hi haurà un servei públic, les escoles bressols, on les famílies pagarem en funció de la nostre renda. Això vol dir que els que guanyen molt, que hi ha a tot arreu, ja no pagaran el mateix que vostès o jo per portar els seus fills a l’escola bressol publica de Sant Feliu. Per primera vegada a la història de la nostra ciutat, ells, els que tenen més, tindran que pagar més. La veritat no sé quin inconvenient veuen en tot això, potser el mateix inconvenient que van veure quan en un Ple de l’Ajuntament es va presentar una moció per eliminar la plusvàlua que l’Ajuntament feia pagar a les famílies que eren desnonades, com si a sobre aquest desnonament fos una compra-venda, per cert, plusvàlua que quan vostès van governar la van cobrar. Doncs bé, vostès van votar en contra d’això.  Van votar en contra de que les famílies que són desnonades deixin de pagar aquesta plusvàlua i ara diuen que continuaran treballant de manera contundent garantint que les conseqüències de la crisi no recaiguin sobre els més vulnerables. Espero que d’una altra manera, així no

Si us plau, senyors del partit dels socialistes de Sant Feliu si amb aquesta demagògia, amb aquest populisme, amb aquesta falta de transparència, amb aquesta indefinició de model..., volen ser el partit que treballi perquè sortim d’aqueta crisis, si us plau, així no, millor continuïn amb la seva deriva i sort.

Mariano Rajoy, ens menteix

Que Mariano Rajoy ens menteixi no és notícia. Ho fa des de fa anys: és el líder de l'oposició que va recollir firmes contra la pujada de l'IVA al 19% i que després va elevar l'IVA al 21%. És també el polític que va votar en contra de la jubilació als 67 anys i que ara planeja que ens jubilem als 70. És el president que va negar que pujarien els impostos en la seva presa de possessió i que després els va apujar en el seu primer Consell de Ministres. La novetat és que ja no es molesta ni tan sols a buscar excuses. És fals que «l'herència rebuda»  sigui la raó que justifiqui els seus anteriors incompliments.

 

Crear un nou impost mediambiental és apujar els impostos. Augmentar els impostos especials, de l'alcohol i del tabac, és apujar els impostos. Mantenir la pujada de l'IRPF el 2014, aquell «recàrrec temporal de solidaritat» que només hi seria dos anys, és apujar els impostos. Apujar l'impost de societats eliminant-ne algunes deduccions és, per descomptat, apujar els impostos.

 

El pitjor, el més nefast de la política de comunicació del Govern, és que, en el fons, divendres hi havia alguna bona notícia per vendre: no feia falta mentir aquesta setmana. Que la Unió Europea concedeixi una pròrroga de dos anys a Espanya per reduir el dèficit és una excel·lent novetat, un èxit del Govern que evitarà retallades més dures i, potser -sent optimistes-, el principi del final de la suïcida política de l'austeritat a Europa. ¿Per què s'havia de mentir llavors? ¿Per inèrcia?