És la vuitena reforma laboral des de l’aprovació de l’Estatut dels Treballadors l’any 1980 i es tracta d’una reforma laboral molt agressiva i, sobretot, regressiva, un atac en tota regla als drets dels treballadors i treballadores, amb l’agreujant a més, de que, tot i que la justifiquen com a eina per a crear ocupació, servirà per a seguir-ne destruint.
Es tracta d’una reforma laboral feta a mesura de banquers, multinacionals i grans empresaris, els mateixos que han provocat l’actual crisi i tenen el cinisme de dir-nos que abaratint i facilitant l’acomiadament es crea ocupació, serà més aviat que es crea més precarietat, inseguretat laboral i un futur de semiesclavatge per als mes joves. En definitiva, serveix per a apuntalar el poder empresarial i precaritzar encara més les condicions de treball fins a la vulneració de drets dels treballadors.
Entre els canvis que estableix la nova normativa, que entra en vigor aquest 11 de febrer després de la seva publicació en el BOE, ja que s’ha aprovat per decret llei (Reial decret-llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral), es generalitza el contracte amb indemnització per acomiadament de 33 dies i un màxim de 24 mensualitats, així com es flexibilitzen les causes perquè els empresaris puguin acollir-se a la via de l’acomiadament procedent, que es limita a 20 dies per any treballat.
Sense sortir del costat de les empreses també es facilita que es puguin acollir a la modalitat d’acomiadament procedent. Per a això, hauran de tenir "pèrdues actuals o previstes" o una "disminució de vendes durant tres trimestres consecutius". Aquesta via és la que compta amb una indemnització per acomiadament més barata de 20 dies per any treballat i un màxim d’un any de salari, i és la qual s’empra habitualment ara en els ERO.
En definitiva, aquesta reforma laboral significa un augment del poder empresarial enfront d’uns treballadors desposseïts de protecció que s’enfrontaran a reduccions de drets adquirits, fins i tot salarials, amb l’espasa de Dàmocles sobre els seus caps d’un acomiadament fàcil, ràpid i barat. Deixa als treballadors exposats a una situació enormement vulnerable, a mercè del que vulguin fer les empreses.
COM ENS AFECTARÀ
- La indemnització serà de 33 dies per any treballat i amb un màxim de 24 mesos, que seran 20 i un màxim de 12 mesos en cas que l’acomiadament sigui declarat procedent, per a això la reforma augmenta el marge de casos acceptables com a tals.
- Tots els acomiadaments s’entendran ‘a priori’ com justificats i s’indemnitzaran amb 20 dies per any treballat; serà el treballador el que hagi d’anar al jutjat i demostrar que és improcedent per a aconseguir 33 dies per any d’indemnització.
- S’elimina l’autorització administrativa dels ERO que significa dues coses. Una, descausalitzar els propis acomiadaments col•lectius, perquè independentment de quina sigui la causa formal que s’adverteixi, ningú vetllarà perquè aquesta causa sigui certa. I dues, reduir de forma important el cost de l’acomiadament, la indemnització.
- Les ETT, conegudes per ser el paradigma de la contractació ultraprecària i l’explotació laboral abusiva, seran ara qui exerceixin com agències de col•locació a gran escala, eliminant la incomoditat que per a un empresari explotador pogués suposar haver d’utilitzar l’estat com intermediador en la recerca de treballadors i treballadores, i convertint de facto l’oferta/demanda d’ocupació en un negoci, on els aturats seran tractats com a simple mercaderia a la qual poder treure un rendiment econòmic. L’oferta/demanda d’ocupació passa a ser un negoci.
- Faltar al treball justificadament entre 9 i 20 dies en 2 mesos per malaltia, serà motiu d’acomiadament.
- L’absentisme laboral individual del treballador deixa d’estar vinculat al que hi hagi establert per al conjunt de la plantilla, amb la finalitat de facilitar l’acomiadament
- Creació d’un contracte indefinit pel contracte del primer empleat menor de 30 anys. Aquest treballador podrà cobrar voluntàriament el 25% de la prestació d’atur, durant un any, i l’empleador es podrà deduir el 50% del total d’atur que percebia el treballador, també per un any. Instauren una via legal per la qual l’empresari podrà robar a un jove aturat, que estigui cobrant el subsidi d’atur, part de la seva prestació. Això vol dir, que el que s’acaba d’aprovar, ve a ser una cosa així com si tu, ciutadà o ciutadana treballadora, jove, en atur i que actualment estàs cobrant 1000 euros pel subsidi d’atur, perquè un empresari accepti contractar-te, en les condicions que ell consideri oportunes (diguem, per exemple, contracte temporal pel salari mínim de 642 euros), hauràs de renunciar al 75% de l’atur.
- Obliguen als aturats i aturades a realitzar treballs “voluntaris” si volen rebre la prestació que els pertoca, i culpabilitza a les classes populars en comptes de perseguir el frau fiscal i l’evasió de capitals.
- Prioritat del conveni d’empresa al sectorial. Es facilita a les empreses el despenjament del conveni col•lectiu. El termini màxim serà de dos anys. En la pràctica suposa que l’empresari pugui imposar les condicions de treball (horaris, durada de la jornada, salaris, etc.) al seu antull.
- Es facilita la modificació de jornada, salari i funcions. En cas de que no hi hagi acord entre empresa i representació dels treballadors, les parts aniran a la solució extrajudicial dels conflictes, i en el seu cas a l’arbitratge, si estava pactat en conveni
- A l’empresari li bastarà amb al•legar "provades raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció" i dos trimestres consecutius de disminució persistent del seu nivell d’ingressos o vendes per a al•legar "provades raons econòmiques", per a rebaixar salaris unilateralment, sense necessitat de negociació i amb l’únic requisit d’avisar-ho amb 15 dies d’antelació
- A més del radical abaratiment de l’acomiadament (que en la pràctica passarà de 45 a 20 dies, ja que es presumirà que tots els acomiadaments són procedents tret que un jutge digui el contrari),
- Aquesta reducció salarial es podrà aplicar, bé a treballadors individuals, a grups de treballadors o a tota la plantilla. Això vol dir que, en una mateixa empresa, el patró pot baixar el sou de, per exemple, cinc empleats al•legant raons de productivitat o competitivitat. En el cas que aquestes modificacions es facin individualment (és a dir, que afectin a menys de deu treballadors en les empreses de més de cent empleats, al 10% en el cas de les empreses d’entre cent i 300 treballadors, i a 30 treballadors en les de més de 300), els empresaris les aplicaran directament i de forma unilateral i tan sols haurien de comunicar-lo al treballador afectat i als seus representants sindicals amb un mínim de 15 dies d’antelació
- En el cas que es rebaixin els salaris de forma col•lectiva (i que afecti, per tant, a un nombre de treballadors major que l’especificat en els criteris anteriors), l’empresa sí haurà d’obrir un període de consultes amb els representants dels treballadors durant no més de 15 dies. No obstant això, si aquest acaba sense acord, l’empresari podrà imposar el seu criteri i tan sols haurà de comunicar als empleats la seva decisió, que tindrà efecte als set dies de la seva notificació. Això sí, si el treballador no està d’acord amb la rebaixa podrà demanar la rescissió del seu contracte i percebre la corresponent indemnització de 20 dies per any treballat. El mateix mecanisme serveix ja per a modificar altres condicions laborals, com la jornada de treball, l’horari o les funcions.
Aquesta reforma laboral, agressiva i regressiva, amb l’abaratiment de l’acomiadament com a element central ha de tenir una resposta enèrgica i contundent per part de totes i tots els treballadors i treballadores del nostre país, amb els seus representants sindicals al capdavant.
Estem davant d'una reforma laboral que marca un abans i un després en les relacions laborals al nostre país i aquests sindicats majoritaris, han tingut molt a dir durant anys. Malauradament per a tots, per culpa del seu “apotronamiento sindical”, en part, ens veiem com ens veiem, perquè per ells ha prevalgut un mal acord abans que un no acord, fins i tot quan no ens beneficiava.
